Avui tot veient el programa Mestres amb els ulls apetitits i
sense fer cap clucada, amb un somriure d’orella a orella i sense deixar de
recordar.
No deixo de recordar aquells professors que m’han marcat,
noms com Isabel, Cèlia, Marta, Tresa, Sira… Persones que han posat un
entusiasme i unes ganes d’arribar a un èxit educatiu que en el cas de la nostra
generació encara no sabem com anirà.
Que important és fer quelcom del que estàs enamorat, el
apasionar-te amb una tasca per difícil que sigui és el que desitgem. I alhora
que difícil és ser constant amb aquesta mateixa passió.
Il·lusionemnos amb el
que fem tant o més com qui ens ha encés l’espurna.
Fins un altre;)
Cada vegada hi estic més d'acord amb tu...val la pena fer alguna cosa que no vols? potser sí si només é sun pont per a arribar a allò que de veritat desitges pero si no ho és... per a que ser infeliç..
ResponEliminapetunets
La gran Sara sempre a punt^^
ResponElimina