Barcelona crema

És una autèntica llàstima tot el que passa quan tanta gent diu prou. Quan una minoria s’aprofita del malestar social per actuar violentament. Sempre són els mateixos, però als d’adalt ja els va be posar-nos a tots al mateix sac. I als de blau també per repartir a tort i a dret. Per què els gasos lacrimògens eren per tots, un gas no te pas poder de decisió. I una pilota de goma, quan "rebota" tampoc. Si rebota esclar.

No podem deixar de queixar-nos quan constantment ens trepitgen. I a sobre tenen la barra de riure del mal del poble. Mentres la gran majoria del país les passa canutes per arribar a meitat de mes, els nostres amics s’enfoten de nosaltres fent coses com aquesta: "El misteriós cas dels fanals encesos a plena llum del dia (de vaga general), diari ara"

portada del diari ara.

Vergonyós, que ens intentin enganyar amb coses tant i tant barroeres com consumir enlluernat públic per tapar la gent que no està dacord amb el govern.

Com també és increíble la manipulació cada plè de l’ajuntament de Castelldefels on sospitosament l’aforament de vuitanta persones es plena cada cop més ràpid de amics populars.

Els síndicats no representen la ira ciudadana, només se n’aprofiten. Però això no fà que vosaltres ocellets voladors tingueu dret a tirar per terre a tots els qui protesten.

Tornem a cançons de Dylan, de Llac cançons que ens fan somiar en moments difícils.

Come gather 'round people


Wherever you roam


And admit that the waters


Around you have grown


And accept it that soon


You'll be drenched to the bone.


If your time to you
Is worth savin'


Then you better start swimmin'


Or you'll sink like a stone


For the times they are a-changin'.

Come writers and critics


Who prophesize with your pen


And keep your eyes wide


The chance won't come again


And don't speak too soon


For the wheel's still in spin


And there's no tellin' who


That it's namin'.


For the loser now


Will be later to win


For the times they are a-changin'.

Come senators, congressmen


Please heed the call


Don't stand in the doorway


Don't block up the hall


For he that gets hurt


Will be he who has stalled


There's a battle outside


And it is ragin'.


It'll soon shake your windows


And rattle your walls


For the times they are a-changin'.

Come mothers and fathers


Throughout the land


And don't criticize


What you can't understand


Your sons and your daughters


Are beyond your command


Your old road is


Rapidly agin'.


Please get out of the new one
If you can't lend your hand


For the times they are a-changin'.

The line it is drawn


The curse it is cast


The slow one now


Will later be fast


As the present now


Will later be past


The order is
Rapidly fadin'.


And the first one now


Will later be last


For the times they are a-changin'.

Fins un altre amics;)