Després d’aquesta setmana la justicia espanyola queda un
altre cop retratada.
Són uns quants els indicis que ens fan arrugar el nas mentre sentim el TN tot dinant.
Són uns quants els indicis que ens fan arrugar el nas mentre sentim el TN tot dinant.
La corrupció conviu amb nosaltres, em fet d’allò
extraordinari una noticia del dia a dia i no ens sorprèn gens sentir un i altre
cop casos que ens haurien d’esgarrifar.
La justicia espanyola passa per alt casos com el de M. del
Castillo i d’altres assasinats. Però la gota que ha acabat d’omplir el got es
tracta d’una sorprenent notícia que encara no assimilo.
Es tracta de tot el que ha passat amb el judici de Camps i
els seus amics. No només comportaments corruptes com el d’aquesta gent no es
condemnen si no que se’ls torna a premiar. Fet que els avala totalmente alhora
de treure pit de la seva feina.
Cal no passar per alt el cas del Sr. Urdangarin, un episodi
que del més segur ens intentaran passar per alt amb el temps.
El poble poc a poc va obrint els ulls. I quan la situació
sigui insostenible tot això esclatarà. No seria d’extranyar que es perdèssin
molts dels valors per la supervivència de l’individu quan el col·lectiu
perilla. La indignació social ha dit prou i aquells qui pretenen
representar-nos temen una repressió total. Però mentrestant els se les fan per
seguir aprofitant-se de les misèries. Ja ha passat molts altres cops on la
situació era tal que s’ha actuat.
Amb tot això no pretenc ser demagog, però si fer una petita
crítica a tots nosaltres, que sembla que en èpoques de crisi molts perdem els ideals
defensant, o no volent criticar, quelcom inmoral.
Fins un altre amics.