Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...
Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls...
Els teus somnis, Sopa de cabra.
Fàcil és somiar, i un somriure a la cara en lluïm quan ho fem. Però quan més somies més fràgil ets i la patacada pot ser més forta.
Amb això no vull tractar-vos de somiatruites, perquè jo en soc el primer.
Fàcil, però quan el camí és llarg i complicat sol passar que ens trobem perduts i ho volem llençar tot per la borda.
Es tracta de saber trobar un altre caminet que comuniqui. Que fàcil sembla dir-ho, però tart o d’hora ens ensortim. Perdem la por.
Hi ha un home que ha marxat de casa
que no ha acceptat la rendició.
Un home en braços del seu àngel
hi ha algú que ja vençut la por.
Seguirem somiant, Sopa de cabra.
Tothom qui fa quelcom amb un objectiu i té una il·lusió per fer-ho, a més de viure més feliç, és molt més productiu, i en èpoques com aquestes la productivitat i la eficiència és mira amb molt bons ulls.
Així que per molts entrebancs que ens trobem hem de seguir, aixecar-nos i continuar amb el camí perdut.
Amb aquest petit blog vull ajudar-vos a somiar, a somriure, os animo a posar un granet de sorra per què tots siguem millors sense tenir cap por a voler aprendre a ser feliços.
Fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada