Un capítol més d’aquesta sèrie. Avui ens tornem a trobar un
match, on tot i que sempre es diu que en un partit així tot és possible. Ja fa
temps que el Madrid no s’imposa. Potser el resultat els hi ha estat favorable
algun cop, un sent francs, però el joc de toc, un futbol més vistós i que fins i tot pot arribar a aburrir
a molts, un cop i un altre discerneix entre el que vol ensenyar-se i el que no.
M’explico una mica millor. A tothom li agrada el futbol ofensiu, el que s’en diu Tiki-taka.
Estem dacords que a les escoles esportives el que vol ensenyar-se és a
passar-s’ho be, a disfrutar del que es fà. Però no tothom ho reconeix en
moments crítics on el seu discurs el deixa en evidència.
Diversos són els exemples d’aquest petit dilema:
Cas1: Pare que se li cau la baba veient a l’equip del seu
fill petit, fent les delicies dels espectadors. I critiquen si l’altre equip no
els deixa jugar. I d’altra banda no volen veure que el seu equip fa tot allò
que ell ha estat criticant el dissabte al matí mentres prenia una cervesa.
Cas2: Gent que va veure l’últim mundial on Espanya va
imposar-se a Holanda, i van criticar el futbol d’aquesta segona i la seva
violència. I per altra banda no veuen la semblança amb els de blanc.
En tots dos casos veiem contradiccions en els seus
discursos.
I si sabem que això del joc bonic, molts altres entrenadors
ho han portat a can Barça.
Però més enllà del futbol, Guardiola està fent molt no només
per Catalunya, si no per arreu del món, ell està reeducant la filosofia de vida
de molts de nosaltres. El donar-li una importància als valors per davant de
tot, el fa inmens.
I pel que fa al joc voldria concloure dient disfrutem el
present i toquem de peus a terra. Això difícilment tornarà a repetir-se en
molts anys. Però serà doncs quan haurem de seguir lluitant pels postres valors.
Simplement és futbol i sovint s’enfà un gra massa.
Simplement és la opinió d’un culé, res més lluny que una
subjectivitat evident, però que intenta separar-se d’un pensament radical.
Fins un altre.
Pd: Crec que el passar per alt tant l’entrenador com el
número 3 del Madrid, deixa entre-veure el que en penso.
Bufffffffa ens ha tocat patir avui, un Madrid amb molta empempta i un Barça amb sort, ens em trobat fins el 20 de la segona. Moment en el que els blancs s'han igualat amb dos cops que els deixaben d'allò més vius. El de després amb la gola anegada han passat els minuts.
ResponElimina