LA SETMANA TRÀGICA DE TÈMIS

Després d’aquesta setmana la justicia espanyola queda un altre cop retratada.
Són uns quants els indicis que ens fan arrugar el nas mentre sentim el TN tot dinant.

La corrupció conviu amb nosaltres, em fet d’allò extraordinari una noticia del dia a dia i no ens sorprèn gens sentir un i altre cop casos que ens haurien d’esgarrifar.

La justicia espanyola passa per alt casos com el de M. del Castillo i d’altres assasinats. Però la gota que ha acabat d’omplir el got es tracta d’una sorprenent notícia que encara no assimilo.

Es tracta de tot el que ha passat amb el judici de Camps i els seus amics. No només comportaments corruptes com el d’aquesta gent no es condemnen si no que se’ls torna a premiar. Fet que els avala totalmente alhora de treure pit de la seva feina.

Cal no passar per alt el cas del Sr. Urdangarin, un episodi que del més segur ens intentaran passar per alt amb el temps.

El poble poc a poc va obrint els ulls. I quan la situació sigui insostenible tot això esclatarà. No seria d’extranyar que es perdèssin molts dels valors per la supervivència de l’individu quan el col·lectiu perilla. La indignació social ha dit prou i aquells qui pretenen representar-nos temen una repressió total. Però mentrestant els se les fan per seguir aprofitant-se de les misèries. Ja ha passat molts altres cops on la situació era tal que s’ha actuat.

Amb tot això no pretenc ser demagog, però si fer una petita crítica a tots nosaltres, que sembla que en èpoques de crisi molts perdem els ideals defensant, o no volent criticar, quelcom inmoral.

Fins un altre amics.